Continua sent vàlida l’aproximació Missió, Visió i Valors per capturar l’essència i raó de ser d’una empresa? Potser ha arribat el moment d’expressar el propòsit empresarial d’una forma que s’ajusti més als nous temps.
Vols saber si la Missió, Visió i Valors de la teva empresa continua realment vigent? Fes un senzill experiment: pregunta als teus col·laboradors/treballadors. És més que probable que una gran majoria sigui incapaç de recordar-les, o fins i tot reformular-les aproximadament de manera intuïtiva. I això que, com a part de la seva filosofia, el format Missió, Visió i Valors acostuma a escriure’s més en clau interna que com a missatge evangelitzador per a la societat (i aquí és on trobem ja un dels seus desavantatges).
Si, fent gala de tenir memòria o rescatant el text d’alguna part, algú dels teus aconsegueix recitar la Missió, Visió i Valors, és probable que constatis que l’escrit ja fa anys que ha caducat parcialment, o, si més no formalment: segur que alguna paraula sona pomposa, altisonant, buida o detectes alguns socorreguts tòpics intercanviables amb els propòsits de moltes altres empreses. (Te’n recordes de la moda de «l’excel·lència» o de la «proactivitat», per exemple?). Si alguna cosa d’això passa, sona una segona alarma. I, si, finalment, de la lectura global del document només ens queda un vague wishful thinking, poc connectat amb la canviant realitat social i poc arrelat al terreny i a la quotidianitat, l’alarma hauria d’activar-se al màxim. Malgrat tot això, no som qui per llençar a la paperera el model, però sí que el podem desafiar i qüestionar.
Quin és el problema de base? La definició de Missió, Visió i Valors, excepte algunes excepcions, acostuma a acabar en un esquema rígid, inamovible, destinat a penjar-se a les parets dels despatxos de les companyies i que tendeix a oblidar-se fàcilment. Més que objectius pels quals cal lluitar, pot semblar que estem fent una foto finish d’un sprint ja realitzat. En els exercicis acadèmics o de les escoles de negocis passen a ser gairebé un tràmit/formulari que cal emplenar ràpidament, abans de posar realment fil a l’agulla. Sí, són alguna cosa així com les assignatures ‘maria’ de la nostra infància (religió, gimnàstica…,), les que calia fer, però només per passar de curs i sense massa il·lusió ni esforç.
No t’estem dient que et desprenguis d’aquesta eina si la teva organització la té, però volem proposar-te que li donis més vida, que passis de ‘tenir-la’ a ‘utilitzar-la’, que realment impregni la cultura empresarial d’una forma rellevant i que arribi de veritat a tota l’organització.
Un primer pas cap a la seva millora és la translació cap al Brand Manifesto: una peça que, si està ben formulada, és més dinàmica, més àgil, més sexy, més sentida i més creïble, perquè sorgeix dels budells de l’organització, i així és com s’ha de percebre, i la voluntat de la qual és sortir al món per tal que l’escoltin i vulguin no només els treballadors, sinó tota la societat. Un Brand Manifesto hauria d’incloure allò que volem cridar al món: què som, què ens mou, què no volem ser… plasmacions més directes, més intel·ligibles i que es puguin compartir.
El Brand Manifesto està molt vinculat a la teoria del Golden Circle: la que ens diu que tots els empleats saben el que fan, gairebé tots saben com ho fan, però molt pocs saben per què ho fan. Per tant, es tracta de trobar un propòsit compartit per tota la companyia.
Un propòsit hauria d’articular-se de manera simple, contundent, memorable, i que sigui, de manera natural, allò que dona sentit al treball quotidià de cada membre de l’organització. Més enllà de les paraules, hauria de ser la constatació d’una actitud empresarial.
A nosaltres ens agrada il·lustrar-ho amb alguna cosa semblant a l’storytelling, un relat que reveli l’esperit d’aquesta manera de pensar i operar: visualitza, si us plau, aquesta acció que passa en una ciutat de l’Edat mitjana. Un burgès surt de casa seva i veu a tres treballadors que estan fent exactament el mateix al seu carrer, però separats per uns pocs metres. S’acosta al primer i li pregunta «què fas?», aquest, emmurriat, respon «estic posant pedres». El burgès avança unes passes i pregunta al segon treballador «què fas?», i aquest, tranquil però distant, respon «estic aixecant un mur». Finalment, el burgès arriba al tercer treballador i pregunta «què fas?», i aquest, entusiasmat, respon «estic construint una catedral!». Tres treballadors fent el mateix, però només un coneix el propòsit, el sentit final de la seva activitat. Si aconseguim que els empleats d’una companyia passin de «posar pedres» a «construir una catedral», la motivació i l’alineació de l’organització en traurà molt de profit, sense necessitat de paraules grandiloqüents. I és així perquè canviarem discursos buits per una vivència potent, directa i fàcil de compartir dins i fora de l’organització. I en això podem ajudar-te molt.
Autor: Víctor Curto, Executive Creative Director a Newno
